Tots sabem que si volem desenvolupar el nostre esperit científic i dur a terme les nostres pròpies investigacions, la via a seguir passa sí o sí pel doctorat, estades a l’extranger, postdoctorat, mèrits, entrar dins del món universitari com a professor i poder formar un grup d’investigació, arribar a catedràtic, i altres etcèteres. Aquesta és la via laboral escollida per molts dels nostres referents científics a dia d’avui en les biociències. Francisco Mojica, Margarita Salas, Lluís Montoliu; que porten i han portat la vanguàrdia de la ciència en el nostre àmbit més proper.
Aquest últim científic, porta treballant amb la tecnologia sobre la que parlarem avui des de ja fa un bon grapat d’anys, el CRISPR. Degut a aquesta situació actual de pandèmia mundial, hem pogut veure com funciona el món de la ciència. Com passa amb moltes de les malalties rares a dia d’avui, es dediquen pocs recursos a allò que no té tanta repercussió mundial, no té tant d’interès, o no pot reportar uns beneficis a curt termini tot i que pugui generar coneixement a la llarga. Només cal a veure el nombre de grups que han canviat les seves línies d’experimentació, han demanat projectes nous i han començat a publicar articles científics sobre la temàtica del Sars-Cov-II, el desenvolupament d’una vacuna o uns tractaments eficaços per la malaltia de la Covid-19. Des de març de 2020 ha augmentat exponencialment el nombre de publicacions científiques sobre la Covid-19.
Treballant actualment dins del grup de recerca dels doctors Almudena Fernández i Lluís Montoliu del CNB-CSIC, trobem un dels socis d’ASBTEC, en Pau Cunillera Bori. Actualment es troba realitzant la seva investigació pel seu treball de fi de grau sobre eines CRISPR/Cas (Cas13d), per destruir el genoma de Sars-CoV-II de forma dirigida.
Us l’hem portat avui per a que conegueu una altra investigació més de les que estan actives per lluitar contra la covid-19. Us deixem amb la seva entrevista a continuació, també en podcast!
- Com vas començar a treballar al grup dels doctors Almudena i Montoliu?
- Des de que vaig començar primer de carrera vaig començar a sentir parlar de la tecnologia CRISPR i a través d’internet vaig acabar topant amb articles i vídeos de divulgació de Lluís Montoliu molt interessants. A l’hora de fer les pràctiques vaig contactar-hi per correu amb ell i tot i que està treballant a un centre important i les possibilitats de que m’agafessin eren poques, em va acabar contestant que sí.
- Com és treballar al CNB amb un expert amb la matèria de CRISPR com Lluís Montoliu?
- Lluís està fent feina més de despatx, jo realment amb qui treballo al laboratori és amb Almudena Fernández, que és colider del grup, amb qui este fent els experiments. He de dir que estar al CNB és un gran canvi respecte a la universitat, hi ha un munt de gent treballant i de laboratoris junts, recursos i instal·lacions i estic aprenent un munt. També per sort estic tenint molt bon ambient de treball amb un centre on es fa recerca de veritat.
- Per a qui no ho conegui encara, ens podries fer cinc cèntims de com funciona la tecnologia CRISPR per a editar l’ADN?
- El sistema CRISPR prové de unes proteïnes de bacteris de les salines de Santa Pola a València, que es van descobrir per Francisco Mojica. Aquestes proteïnes actuen com a un tipus de sistema inmunitari propi. Van veure que hi havia unes regions del seu ADN que eren molt repetitives que els hi van cridar l’atenció. Al 2014, es va proposar utilitzar aquestes proteïnes que es van aïllar com a un sistema de edició genètica. Són proteïnes que es poden dirigir de forma molt concreta i específica a una regió del genoma per a realitzar-li un tall. Aquest ADN tallat, és reparat per mecanismes propis de la cèl·lula i en aquest punt és on es poden introduir petites mutacions dins del genoma. Com el cas de l’albinisme. Si en una posició concreta del genoma hi ha una lletra que causa un tipus d’albinisme, es pot fer un tall dirigit en aquella regió i fer un canvi del nucleòtid en concret. Per estudiar casos en concret d’albinisme, es poden fer ratolins models de pacients amb mutacions concretes que produeixin l’albinisme i estudiar-los en aquests models animals.
- Aleshores, ens assegures que amb aquesta tecnologia no ens podem modificar el nostre propi ADN, oi?
- No. De fet es pot modificar qualsevol tipus d’ADN. Aquesta és una tecnologia que ja s’està aplicant des de fa temps en organismes com plantes i animals. Actualment s’està proposant com a eina de teràpia gènica. No obstant les restriccions actuals són molt fortes sobre modificació d’ADN humà, per les implicacions per la salut que poden comportar ja que encara s’ha d’estudiar molt més. Per això van condemnar a tres anys de presó a l’investigador xinès He Jiankui, que va produir que dos bessones naixessin transgèniques i que fossin resistents al virus de la SIDA ara ja fa uns anys.
- Si la tècnica CRISPR s’utilitza per a “tallar ADN” i el virus del Sars-CoV-II és un virus d’ARN, per què s’ha plantejat aquesta tècnica per fer-li front?
- Fins fa pocs anys, només es coneixia alguna proteïna com la Cas9 per editar el genoma amb CRISPR, que produís talls a l’ADN. El virus de la Covid-19 és d’ARN i per infectar, injecta la seva cadena d’ARN dins de la cèl·lula. El projecte on estic treballant es basa en desenvolupar un fàrmac per a persones infectades amb el virus de la Covid-19, i està portat per Lluís Montoliu i Almudena Fernández del CSIC, i Dolores Rodríguez i Miguel Ángel Moreno Mateos de la Universidad de Sevilla que hi col·laboren. El que treballem amb el projecte és amb la proteïna Cas13d, aïllada de bactèries del nostre intestí, que pot tallar ARN. El treball al laboratori es centra en això, en avaluar si aquesta Cas13d té potencial real per a tallar l’ARN del virus de la Covid-19 en cèl·lules infectades.
- Coneixes cap altre grup més que estigui utilitzant la tecnologia CRISPR contra Sars-CoV-II?
- Dins de les instal·lacions del CSIC també s’està investigant per a desenvolupar la vacuna contra la Covid19 però nosaltres som l’únic grup que hi està treballant amb tecnologia CRISPR. Fora del CSIC, a la resta d’Europa hi ha dos grups d’investigació diferents que hi treballen. Un utilitza la proteïna Cas13a, una altra variant que també talla ARN, i l’altre grup que també treballa amb Cas13d però treballant amb models cel·lulars diferents amb els nostres. Nosaltres busquem provar el concepte, si som capaços de baixar la infectivitat dels virus dins de les cèl·lules del cos.
- Com és el procés que esteu duent a terme per a realitzar talls al virus?
- Nosaltres estem treballant amb tres virus concretament, el de la Covid-19 el refredat comú i un virus de cavall. Un cop tenim les cèl·lules, les hi introduïm la proteïna Cas13d juntament amb una guia de ARN específica que dirigeix la proteïna Cas13d cap al lloc de tall, i introduïm el virus finalment. Posteriorment observem si el número de virus es redueix dins de la cèl·lula respecte d’una infecció normal o no i aleshores podem extreure’n conclusions sobre l’efectivitat de la teràpia proposada.
- A l’estar treballant amb el virus de la covid-19, en quines instal·lacions heu de treballar? Teniu risc d’infectar-vos?
- A l’estar treballant amb un virus que infecta al cavall, jo en concret no tinc risc d’infectar-me. Les persones que estan realitzant les infeccions amb els virus del Sars-CoV-II si que han de treballar en un laboratori se nivell de seguretat, amb cabines de bioseguretat de classe II i roba de seguretat adequada. Amb el cas del virus del refredat sí que em puc infectar, però la patologia que podem desenvolupar és lleu, un refredat.
- S’espera que aquesta tecnologia s’utilitzi com a mètode preventiu o més aviat seria per tractar els símptomes en cas que una persona s’infecti.
- La tesis del projecte és per desenvolupar-lo per persones que ja estiguin infectades. És a dir, el que és interessant d’aquest projecte és que els resultats no només servirien pel virus de la Covid-19, sinó per variants que hi puguin haver del virus i per molts altres virus d’altres famílies d’ARN que infecten actualment a humans com el VIH o el zika. Per persones que ja estiguin infectades, seria prendre aquest medicament per a baixar la tassa infectiva del pacient, per que el teu cos ho tingui més fàcil per a lluitar contra el virus.
- Hi pot haver cap interferència entre les proteïnes Cas13d que esteu produint al laboratori i els ARN que produïm nosaltres a les nostres cèl·lules de forma natural?
- Nosaltres estem produint moltíssimes molècules d’ARN dins de les nostres cèl·lules contínuament. El procés de producció de les guies d’ARN és un procés bioinformàtic. Es poden dissenyar de primeres moltíssimes guies contra punts dirigits del virus, però a nosaltres només ens arriben per a poder provar al laboratori dos o tres. Perquè durant aquest procés de disseny de les guies s’han anat descartat totes aquelles guies que poguessin causar una interferència amb els nostres ARN. I després s’han escollit les guies que facin una unió més específica amb el virus per a millorar l’efectivitat.
Moltes gràcies pel teu temps Pau! Esperem que tingueu uns resultats encoratjadors i pugueu desenvolupar un medicament contra la Covid19.
