Aprofitant les dates que s’apropen, a l’entrada d’avui farem un repàs per la ciència, com sempre, però no una ciència qualsevol. Avui parlem de la ciència que hi ha amagada rere el Nadal!
És 24 de desembre per la nit. Nens de tot el món estan nerviosos perquè aquesta nit el Pare Noel els hi deixarà regals sota els arbres, però… Quina velocitat ha de portar el Pare Noel per poder arribar a repartir regals a tots els nens del món?
Fa uns anys, el científic britànic Richard Dawkins, assegurava que el mite del pare Noel era necessàriament fals. Segons el teòric evolutiu, per tal de visitar a tots els nens del món en una sola nit, el trineu hauria de viatjar a una velocitat molt superior a la del so. Aquest fet generaria una ona sonora i una explosió gegant. “Com que no sentim aquesta explosió, el Pare Noel, no existeix”, concloïa Dawkins.
Un altre teoria ve de la mà del Roger Highfield, un periodista especialitat en la ciència, que va fer els càlculs sobre la velocitat a la que circula el trineu del Pare Noel:
Tenint en compte el nombre de nens del món (la mitjana és de 2,5 nens per casa) i, que el Pare Noel disposa de 48 hores per a repartir els regals (ja que si el seu trineu viatja en la direcció oposada a la rotació de la Terra, tindrà un total de 24 hores extres), el trineu haurà de viatjar a 2058km/s el que és clarament superior a la velocitat del so.
Continuant amb el Pare Noel, la ciència ha revelat un altre assumpte que, possiblement, mai us havieu plantejat: el sexe dels rens. Resulta, estimats lectors, que els rens del Pare Noel són femelles. El re és l’única espècie de cérvol en el que tant mascles com femelles tenen banyes. I resulta que els mascles es desprenen de les banyes en aquesta època de l’any. Per tant, queda demostrat que són les femelles les que tiren del trineu del Pare Noel.
Canviem ara d’element màgic per passar als Reis Mags. I plantejem LA GRAN PREGUNTA: per què van portar encens i mirra a Betlem? Que li duguessin or no ens genera dubtes però, perquè els altres dos regals? Generalment, l’encens i la mirra s’associen amb qualitats estètiques, ja que donen una bona fragància. Però en l’antiguitat, l’encens s’utilitzava per tractar ferides i la mirra per a les infeccions de la boca, dents i ulls així com per curar la tos i les picadures de serp. Així que podria ser que els Reis Mags portessin aquestes dues plantes per assegurar al nen Jesús una bona salut.
Parlem ara de l’estel que va guiar els Reis Mags fins a Betlem. Molts han dit que era un cometa, però alguns astrònoms, a partir de les descripcions recollides a la Biblia, suggereixen que més aviat es tracta de l’estela deixada per Júpiter en aquella època, quan es movia cap a l’oest.
De poder-se confirmar que aquest estel guía es tractava de Júpiter, el naixement de Jesús s’hauria produït set anys abans i el Nadal l’hauríem de celebrar… al setembre!
I l’última gran curiositat nadalenca ve del símbol per excel·lència del Nadal: l’arbre. El naixement d’aquesta tradició data del segle XV a Estrasburg malgrat que la primera il·lustració no es va fer fins el 1796. De totes maneres, es creu que la tradició de l’arbre tal i com el coneixem en l’actualitat, es deu a la reina Victòria i el príncep Albert d’Anglaterra, que van ser pintats al Castell de Windsor el 1840 posant junt a un pi decorat. Bé, doncs aquest posat és el causant de tots els esforços actuals que s’estan fent per obtenir l’arbre perfecte.
I es que fins i tot investigadors de la universitat de Michigan estan treballant en la clonació del avet Douglas i del pi escocès, el que donaria, segons ells, l’arbre perfecte pel Nadal. Sembla ser que aquest super-arbre ha de tenir un tronc recte, bon color, fulles suficientment resistents com per poder suportar la decoració, una forma cònica i, atenció, branques amb una inclinació cap a dalt de 45º.
Ja ho veieu, sempre us ho diem: la ciència és a tot arreu.
Des de l’ASBTEC us desitjem bones festes i us recordem que el 21 al mig dia farem dinar de Nadal. Trobareu tota la informació aquí. Tornarem a publicar a la tornada de vacances!
Ajuda a que ASBTEC arribi més lluny: