Des de l’antiguitat i fins a dia d’avui, hi ha hagut una malaltia que hem patit com a éssers humans. Una malaltia que pot ser que a simple vista no es vegi, que la pot patir gairebé qualsevol persona al llarg de la seva vida i que fins les últimes dècades no és que ha millorat el seu pronòstic. L’aparició d’aquest “mal dolent”, anomenat així en l’antiguitat, suposava molts interrogants en l’època; però que actualment sabem que tenen un origen genètic en gran part. Com sempre, l’ambient juga un paper molt important a l’hora de patir un càncer, l’alimentació, l’edat, el tabac, l’alcohol, la manca d’exercici físic, l’estil de vida en general…
Malauradament, no només existeix un sol tipus de càncer, sinó que podem patir-ne de molts tipus diferents. Els càncers més estesos dins de la nostra societat actual són el càncer de de mama, colorectal i de pulmó en dones, i el càncer pròstata, de pulmó i colorectal en homes.
El càncer és una malaltia en la que un grup de cèl·lules amb mutacions, pateixen una desregulació del seu cicle cel·lular i comencen a multiplicar-se sense control amb major freqüència que de normal, donant lloc a un tumor. Aquest tumor pot seguir creixent i en ocasions, algunes d’aquestes cèl·lules tumorals poden realitzar metàstasis i expandir-se per altres òrgans del cos, desenvolupant altres tumors.
És ben probable que tots de nosaltres coneguem casos de càncer en amics o familiars propers. En la majoria dels casos, una detecció i diagnòstic a temps han acabant amb un bon pronòstic per la persona afectada. Paraules com melanoma, limfoma, leucèmia, quimioteràpia; són paraules que tots hem sentit a parlar. Cada any sentim als experts advertir-nos de la perillositat d’exposar-nos directament als rajos solars sense protecció per evitar patir un melanoma, i hi ha vegades que fem ulls clucs…
Precisament sobre melanoma hem vingut a parlar avui, però sobre un tipus de melanoma anomenat melanoma uveal. Per això, tenim amb nosaltres a la nostra sòcia Raquel Vivet Noguer, que actualment està realitzant un doctorat en càncer anomenat melanoma uveal al grup de recerca Uveal Melanoma Translational Group, al Institut Curie a París. Esperem que en gaudiu!
- Quan tothom comença el grau de biotecnologia, vol curar el càncer, i no tothom acaba investigant en aquest camp. En el teu cas com has acabat fent el doctorat a l’Institut Curie a París?
- Va ser un procés llarg. Jo sabia que volia especialitzar-me en la teràpia de malalties neurodegeneratives, autoinmunitàries… i vaig decidir-me per les pràctiques que vaig acabar fent, que tocaven alguns temes de càncer. I també a finals de carrera, que vam estudiar els defectes del càncer, què funciona malament i em va sorprendre molt perquè hi ha molts i a l’hora tots tenen un sentit.
- Jo volia fer el doctorat fora i vaig decidir que volia fer un doctorat becat i em vaig centrar en beques europees, i he fet el doctorat amb una beca Marie Skłodowska-Curie.
- Com s’origina un càncer dins d’un organisme?
- Un càncer és un grup de cèl·lules que comencen a proliferar de forma descontrolada. Cada cop que una cèl·lula es divideix, hi ha una taxa d’error. La nostra maquinària cel·lular no és perfecte i amb les divisions s’acumulen errors o mutacions, que es van acumulant amb les generacions. Aquestes mutacions poden afectar a la regulació del cicle cel·lular i que les cèl·lules comencin a dividir-se sense control.
- No només això, sinó que la predisposició genètica i els factors ambientals poden afectar en el risc de patir càncer, alcohol, tabac…
- Com s’origina una metàstasis en un càncer, què succeeix a nivell cel·lular?
- Diguem que aquest grup de cèl·lules que estan creixent de forma descontrolada tenen un rendiment metabòlic molt alt i necessiten molt nutrients, i en aquest moment el tumor s’escampa pel sistema limfàtic o pel torrent sanguini ja que necessita més per créixer. Crec que ens ho podem imaginar com a un exèrcit que vol colonitzar el màxim de pobles, i aquests pobles serien els òrgans.
- Per treballar al laboratori s’utilitzen línies cel·lulars inmortalitzades… això vol dir que mai moren?
- En certa manera si. Tenim dos opcions per treballar amb càncer. Una seria treballar amb cèl·lules aïllades directament de tumors de pacients. Aquestes cèl·lules es cultiven al laboratori, i per la seva naturalesa poden evitar la senescència.
- Però poden seguir acumulant mutacions, entenc.
- Exacte, per això, tot i que siguin immortals tampoc es poden cultivar eternament perquè s’estan seleccionant, poden anar canviant amb el temps.
- I aleshores les cèl·lules inmortalitzades?
- Són cèl·lules que se’ls hi fa alguna modificació genètica per a que tinguin aquesta característica d’evitar la senescència. Per exemple, modificant l’activitat de la telomerasa, de forma que s’evita la pèrdua dels telòmers dels cromosomes i que s’eviti l’envelliment.
- Quin benefici té treballar amb cèl·lules aïllades de pacients front a treballar amb línies cel·lulars immortalitzades?
- Es basa en el que es vulgui estudiar. En el meu cas, jo el que vull estudiar és el càncer del pacient, i obtenir les seves cèl·lules és la situació més semblant a la realitat que vull estudiar, que no pas amb cèl·lules normals immortalitzades. En el meu cas treballo amb cèl·lules de melanoma uveal que tenen una mutació que es troba en un 24% de casos, que es va obtenir d’un pacient. Nosaltres hem subdividit la línia cel·lular i hem canviat aquesta mutació i una té la mutació cancerígena i l’altra no. Així podem comparar si una és més agressiva, la tendència a fer metàstasis…
- Què és el melanoma uveal?
- Es diu melanoma perquè prové dels melanòcits, que porten el pigment, en aquest cas de l’ull, i uveal perquè es troba a la úvea. És una malaltia minoritària.
- Quina és la incidència del melanoma uveal en la població i com afecta?
- Té una incidència bastant baixa, entre 4-5 casos per milió d’habitants cada any. S’ha vist en alguns estudis que afecta una mica més a homes, però són estudis bastant antics i en general amb major percentatge d’homes de més de 65 anys que dones.
- Quins són els símptomes que poden indicar l’aparició d’un melanoma uveal?
- La llàstima és que triguen bastant a aparèixer, i quan comencen en càncer pot estar una mica avançat. A més a més són símptomes que no són concrets. Per exemple pèrdua de visió lateral, veure borrós, aparicions de taques fosques a l’iris de l’ull, veure flaixos… que poden associar-se perfectament a altres patologies de la vista. En les proves de dilatació de la pupil·la sí que es pot detectar amb facilitat.
- Quina esperança de vida tenen els pacients que se’ls hi detecta?
- No és un càncer dels més agressius, però tornem una mica al mateix; que les malalties minoritàries no surten rentable investigar-les. Com tot càncer, depèn de quin moment s’ha detectat. Si no s’ha produït la metàstasis encara, es pot controlar bé i en alguns casos s’ha d’extirpar el globus de l’ull. El problema bé si està molt escampat.
- I si hi apareix metàstasis?
- Aleshores el pronòstic és bastant dur perquè la mitjana de supervivència és de 6 a 12 mesos perquè normalment fa metàstasis al fetge i no hi ha cap tractament establert com tractament de referència. Hi manca investigació.
- Per què les metàstasis més comunes del melanoma uveal, a l’ull, es donen al fetge?
- No se coneix molt bé en general perquè alguns càncers tenen tendència a fer certes metàstasis en concret. En el cas del melanoma uveal, a la úvea on es forma el melanoma no té torrent limfàtic, per tant les cèl·lules tumorals es poden escampar pel torrent sanguini i anar cap al fetge.
- La llum solar aleshores és un factor de risc important a l’hora de patir un melanoma uveal?
- Tot i que és un tipus de melanoma que es troba més en població caucàsica, amb pell clara i ulls clars, no s’han trobat una correlació de dany cel·lular associat a la l’exposició a la llum ultraviolada. Podria ser perquè l’úvea està més protegida a la llum solar, ja que no es troba a la capa superficial de l’ull, però és una posició controvertida.
- Quines línies d’investigació porta el grup on estàs?
- El grup d’investigació treballa en melanoma uveal, i com és el cas del meu projecte, treballem amb línies cel·lulars obtingudes directament de pacients. Tenim algunes línies cel·lulars amb mutacions concretes o altres escenaris més generals, tenim línies cel·lulars que cobreixen molts dels tipus de melanoma uveal. A partir d’aquestes línies cel·lulars, intentem trobar què és el que no funciona bé a nivell cel·lular, què fa que siguin més agressives com a càncer; i també tenim una altra línia de treball que un cop hem trobat una desregulació concreta en la cèl·lula, intentem corregir-la fent servir diferents fàrmacs. També treballem amb patient-derived xenografts, que amb les cèl·lules tumorals extretes de pacients s’injecten en ratolins i així tenim un model més proper al context del càncer en l’organisme.
- Hi ha cap fàrmac que s’estigui plantejant aprovar pel tractament del melanoma uveal?
- Pel càncer primari si, hi ha tractaments de quimioteràpia que es combinen amb cirurgia o radiació que funcionen bastant bé. Pel càncer que ha patit metàstasis encara no hi ha un tractament estandarditzat. La millor eina en aquest cas és el diagnòstic precoç.
