Quin soci, què? – Aitor Balmaseda i programes de doctorat

Benvinguts de nou a la segona publicació de Quin soci, què? En l’anterior publicació vam comentar diferents opcions per a realitzar pràctiques curriculars de la mà de Marina Lorente. Hem cregut convenient seguir amb el fil conductor d’algunes de les oportunitats laborals que tenim com a biotecnòlegs, i per aquest motiu, avui parlarem sobre programes de doctorat.

Des dels cercles específics del camp, fins a la opinió pública ja a dia d’avui; és conegut que la situació dels científics a nivell d’Espanya i a Catalunya, no és bona en comparació amb d’altres països del món. Fins al 2009 es va mantenir una dinàmica d’augmentar els fons Generals de l’Estat destinats a I+D arribant gairebé a 15 milions d’euros. Des d’aleshores fins als últims anys, la tendència s’ha mantingut a la baixa i avui dia, som el 10 país d’Europa que més inverteix en innovació. Amb l’actual crisis ens hem adonat de l’important que és per a una societat la ciència i iniciatives com la de Objetivo 2% de Constantes y vitales, demanen que la inversió en ciència pugi fins de l’actual 1,24% a un 2%.

A part d’unes polítiques que no conviden a participar-hi de la ciència, s’hi afegeixen les característiques pròpies del sector: sous baixos, inestabilitat laboral, pressió elevada en el dia a dia, etc. Combinació que ha fet que durant els últims anys, el talent científic català hagi hagut de sortir fora per dedicar-se al seu ofici, la ciència.

No obstant, entrar en un programa de doctorat segueix essent una primera opció per a molts biotecnòlegs i biotecnòlogues, que volen fer-ho per dedicació, com a treball o com a retardar la sortida de la universitat per entrar definitivament al món laboral.

Sigui quin sigui el veritable motiu, avui explorarem algunes opcions i característiques dels programes de doctorats de la mà d’Aitor Balmaseda Rubina, soci d’ASBTEC que es troba a punt de dipositar la seva tesi sobre interaccions de bactèries acidolàctiques i llevats del vi, al grup de Biotecnologia Enològica de la Universitat Rovira i Virgili. Tot i ser actualment el nostre tresorer, ve des d’Euskadi. Podeu escoltar l’entrevista complerta al podcast d’ASBTEC que us deixem a continuació.

  • Com van els nervis aquests últims mesos abans de dipositar la tesis?
    • Bé van bé. La veritat que és complicat ajuntar tres anys i mig de treball en una tesis, així que ara fent treball d’escriptura, de comentar el treball que has fet amb els teus directors…
  • És necessari fer el doctorat per a un bon lloc de treball?
    • A mi sempre m’ha agradat el tema d’investigació i amb aquesta fita d’acabar investigant doncs per a mi sí que és necessari fer el doctorat. Però clar, hi ha diferents perfils científics que no requereixen el doctorat, tant a empresa privada com a investigació. No és necessari.
  • És necessari fer màster per a poder accedir a un doctorat, tant dins d’Espanya com a altres països d’Europa? Quants crèdits totals per poder accedir-hi són necessaris.
    • Sí dins d’Espanya i en Europa en general. El que es necessiten són 300 ETCS però han de ser de diferents nivells acadèmics. Es requereixen crèdits de “meces 3” (Marco Español de Calificaciones para la Educación Superior) que són de màster. Per accedir als crèdits tipus meces 4, de doctorat, has de tenir crèdits de meces 3.
  • Com s’escull el tema sobre el qual faràs la tesis doctoral? Com a norma acaba essent el que s’esperava?
    • El que et diuen que realitzaràs al principi acostuma a ser diferent del que acabaràs fent. S’ha de tenir clar que el tema que tractaràs t’agrada, perquè hi passaràs moltes hores treballant amb ell. El que sol ser habitual és que un cop s’acaba la tesi del màster, es proposi realitzar el doctorat com una continuació de la línia d’investigació en el grup que ja coneixes. Una altra cosa molt important a decidir també és amb qui faràs la tesis, quins directors tindràs.
  • Cada projecte que es demana està associat a un tipus de beca que es demana? Quins tipus de beques hi han a Catalunya per a poder fer el doctorat?
    • Ja comença a ser habitual que sense contracte no t’agafin per a fer el doctorat. En el meu grup d’investigació no conec ningú que hagi fet la tesi sense contracte, actualment; a l’època dels meus caps encara. Un matís que et voldria fer és que no són beques, són contractes. Al principi la gent que feia el doctorat no tenia cap tipus de finançament, posteriorment van sorgir les beques, després es va començar a cotitzar per la seguretat social i actualment cotitzem per l’atur. Per tant és un contracte d’un any, renovables fins a dos cops. Els tipus que n’hi ha són vinculats a la universitat com són les Martí Franquès, una convocatòria pública on el director escull la persona que farà la tesis; a la comunitat autònoma com les FI i AGAUR o a l’estat les FPU i FPI que són molt difícils d’aconseguir perquè competim amb tota Espanya i el primer filtre que s’ha de passar és el de la nota mitja de la carrera. També hi ha fundacions privades que oferten beques per a realitzar-ho.
  • I els doctorats industrials serien un altre tipus de beca?
    • Així és. Actualment no tenen molta demanda pel desconeixement de la seva existència. La única particularitat que tenen és que es realitzen en un centre extern a la universitat. Es té un director de tesis a la empresa i també a la universitat.
  • Són contractes excloents amb altres llocs de treball?
    • En general sí que són excloents, ja que es contracta per a realitzar un treball en concret, tens un objectiu que és obtenir el títol de doctor. El que sí és cert és que es poden fer col·laboracions docents o en activitats de divulgació. En funció de la universitat hi ha d’haver consens per part del seu rector.
  • Quina és la remuneració mitja que solen tenir els programes de doctorat? Opines que és just?
    • En quant al temps que se li dedica cadascú a la tesis, és lliure. Hi ha unes hores al dia establertes i uns dies de vacances però cadascú pot dedicar-li el temps que consideri. No hem d’oblidar que són contractes de formació, encara som estudiants. Per altra banda el doctorat acostuma a ser el primer contracte laboral de molta gent i ser mileurista és un avenç. Actualment és la situació que tenim, que s’ha avançat molt però s’ha d’avançar molt encara. Els contractes laborals són de tres anys i els doctorats són de quatre anys.
  • Les pròrrogues del contracte són quelcom que no es concedeixin normalment?
    • El que es concedeix són pròrrogues per a defensar la tesis i acabar els teus estudis, però no el contracte. Acostuma a passar, que els doctorands acaben la tesi cobrant de l’atur o que els grups d’investigació acostumen a tenir diners per a contractar-te al final de la teva tesis. El que sempre es pot fer és intentar promocionar a la beca superior. Començar per la beca de la universitat, després a la de la Generalitat i finalment una FPU o FPI.
  • Et poden fer fora d’un programa de doctorat o és una feina fixa per 3 o 4 anys de la teva carrera professional?
    • Sí, és quelcom inusual. Hi ha d’haver molt mala relació amb els teus directors o qualsevol altre problema, independentment dels resultats que doni la tesis. De la mateixa manera tu també pots abandonar la tesis. En el teu contracte posa que et contracten per a dur a terme la tesis i de no finalitzar-la, se’t podrien arribar a demanar aquests diners que t’han donat. Personalment conec dos casos de persones que han deixat la tesis i no se li han reclamat els diners, però la possibilitat existeix.
  • Un consell per a qui escolti, per a qui s’estigui plantejant fer el doctorat.
    • Que si s’ho està plantejant de fer-lo que el faci. Que si té dubtes, potser no seria la millor opció. S’han de dedicar moltes hores a aquest projecte i hi hauran dies molt bons i molt dolents en funció dels resultats al laboratori. Són tres anys mínim i el tram final és el més complicat. S’ha de tenir clar el centre on es vol fer i amb els directors que tindràs.
  •  

Et desitgem molta sort amb la teva defensa Aitor!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *